dimecres, 8 de desembre de 2010

ALBERT VERNET, poeta.


AL PEU DEL PENYAGOLOSA

I

Pinars ombrívols,
camins enyoradissos.
Neu, vent i pluja,
i el fred de les masies
sens fumeral ni alcoba.

II

L’antiga ermita
de Sant Joan Baptista,
de Vistabella,
és càntic centenari
d’un temps de vera història.

III

Del petit poble
que el Montlleó circumda
dit de l’Estrella,
fugiren les paraules.
Sols: riu, feixancs i cingles.

IV

El jorn declina,
i el gran gegant de pedra
de llum rogenca
observa el temps que passa,
amb faç impertorbable.

V

No així nosaltres,
car sempre és nit i dia
el nostre viure.
El teu no temps voldríem
altiu Penyagolosa...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada