divendres, 17 de desembre de 2010

EL NOSTRE GOS "JAZZ"

Per aquestes intempèries de la vida -com diria Aute-, quan l'existència pareix que comença a vindre de tornada. Quan pensem que cada vegada és més difícil que alguna cosa puga sorprendre'ns molt més enllà de l’imprevisible, un altre cop més, millor deixar que el nostre pensament, de vegades massa prepotent, ens torne a deixar amb el cul a l'aire, com de costum.
Després de renunciar, per decret, a la possibilitat de posseir i gaudir la companyia del millor amic de l'home, en la meua més tendra infància, en la meua adolescència, en la meua joventut, en la meua ... Ara, quasi oblidat l'anhel. Sí, ara, un regal inesperat ha provocat en mi sensacions que haguera desitjat haver tingut molts anys arrere.
Si vols tendresa... Dues tasses. Si vols fidelitat... Doncs, dues més. Si vols estima... Uf! massa tasses!
Avui Jazz, el nostre gos, és un més de la família. I us puc assegurar que mútuament sentim aqueix enteniment col•lateral que és difícil explicar amb paraules. Cal sentir-lo. La seua mirada, els seus estats d'ànim, la seua tendresa, ... són tantes percepcions que no desentona en absolut amb el nostre llenguatge gràfic i simbòlic.
Mai haguera imaginat tot el que pot aportar la companyia del millor amic de l'home: El nostre gos JAZZ.

L'experiència no posseeix la limfa de l'absoluta certesa.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada