dimarts, 28 de desembre de 2010

SENTIR-SE PART DE L'UNIVERS

La roda del temps continua girant incansable en aqueix trajecte que es perd a la llunyania del nostre juí. Tot passa i es va acumulant en l'enteniment, alimentant el magatzem de l'experiència, fent més pràctic el nostre mode de comprendre l'existència. Tot és un continu acumular informació que, en certes ocasions, col·lapsa els nostres centres de processament, omplint d'aclaparament i ansietat la saba activa de la nostra supervivència. És tan gran, en aqueixes situacions, la sensació d'angoixa i fatiga que necessitem cridar, parar i baixar per un moment del continu rotar del persistent cicle i buscar més enllà de la raó l'atemporal instant plàcid, incrustat a les tenebres i les materials essències per a sostindre els principis actius. És, certament llavors, quan percebem la real significació de la nostra presència respecte a la immensitat de l'espai universal. Encara que la conclusió aguaite decepció i insignificança respecte a la còsmica immensitat.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada