diumenge, 19 de desembre de 2010

AQUEST PESAT CEL GRIS CENDRA

Si no fóra per aquest pesat cel gris cendra que em fa entrar en un trànsit espectatiu -no se molt bé si el cel pot caure al cap-, les hores no estarien plenes d'ullades furtives darrere les transparències que fan l'aspecte més agradable a la finestra del meu estudi.
El carrer no estaria desert i el sarau de la gent, adreçant-se cap al forn o el quiosc a la recerca del pa o el periòdic, romandria l'escena que avui trobe a faltar. Habitualment, el caliu de la llum del sol acompanya els matins dels meus diumenges.
Però avui, el cel pot caure als nostres caps... I jo seguisc guaitant, inundat de melangia, des del particular badador com ara és aquest ullal de la meua llar.

La melangia pot ser sòlida, líquida i gasosa.
Artur.

1 comentari:

  1. M'agrada la descripció d'aquest matí de diumenge, encara que estiguis inundat de melangia.

    I la frase sobre la melangia també m'agrada. Crec que la meva acostuma a ser líquida. :)

    ResponElimina