dimarts, 21 de desembre de 2010

ULLADA DE TARDOR

Un cop d’ull perdut cap a la tristor del distant horitzó. És dur el pensament, molt prop de l'infinit, per llangors farcides de fragàncies humides. Pareix que el pensament penetra profundament en les guarnides interioritats de l'enteniment, buscant els records més nostàlgics. La reflexió es fa més pausada, més lenta, més intensa,.. i els ulls perden l'atenta fixesa, immersos en la melangiosa atmosfera del crepuscle tardorenc.

Artur.

1 comentari:

  1. Darrera ullada de tardor, nostàlgica i crepuscular, ara a cabussar-nos en l'hivern.

    ResponElimina