dimarts, 7 de desembre de 2010

VICENT P. SERRA I FORTUÑO (Poeta castellonenc)


Essència d’horitzó

Rode i tombe
i sols en trobe home
front a la mar.
Em dic que sóc mediterrani.
Fixe els meus ulls
en la llunyania
i espere.
Només la llum,
la certesa de què hi ha
terres i gents
més enllà de l’espai infinit
fet d’aigua blava,
la dimensió
del que no puc tenir,
l’insondable camí
que hi existeix
sota el solc del camí
i de la petjada,
em fan creure en els déus.
Cal que hi haja un cel
immens i etern.
Un lloc
on les aigües i el vent
marquen els dies,
i la terra i el foc
siguen miratges
de llunyana presència endevinada
sota el sostre d’estels.
Si no hi fos per la mar...
Si no hi fos per la mar...

Al fons del cor
tot orgull
és un penya-segat
sobre l’onam.


Vicent Pau Serra i Fortuño "Arrels d'arena"
PREMI “MIQUEL PERIS I SEGARRA”
XVI PREMIS DE LA MAR DE POESIA 2009.
GRAU DE CASTELLÓ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada