dimecres, 26 de gener de 2011

ALBA D' HIVERN

L'alba.
L'hivern.
El fred clava
sa humida daga,
farcida d' esgarrifança,
en la sensibilitat del ser.

Vora el foc de la llar,
els conceptes
s'omplin
de vocables silents.
Els juís
de reflexió.

Mestrestant,
una tendra carícia
recorre la galta.
I jo pretenc, infinit,
aquest moment.

L'alba.
L'hivern.
El fred...


Artur.

1 comentari:

  1. Saber convertir un instant en infinit és la millor poesia de la vida...

    Bon dia, Artur

    ResponElimina