dimarts, 4 de gener de 2011

EL CONTROL COM A OBSESSIÓ

Hi ha vegades que els dubtes inunden l'enteniment. El control de tot el que ens succeeix pot convertir-se en una obsessió existencial. Cosa que pot fer-nos entrar en una espiral una mica perillosa.
Ens podem sentir aclaparats i angoixats per la mancança parcial del domini absolut del nostre propi esdevenir, patint una sensació de perduda d'estabilitat emocional.
Així és que hem de no caure en l'error. L'important, com diu el proverbi, no és perdre el control de tot el que succeeix. El realment precís ha de ser saber que fer amb açò.
De fet, és important agilitar prioritats i comprendre com gestionar les nostres caresties.

Més que les pròpies limitacions, l'essencial és comprendre-les i saber-les gestionar adequadament.
Artur.

2 comentaris:

  1. L'obsessió pel control, en molts casos, ens fa perdre del tot el control. És un dels possibles finals de l'espiral perillosa que tu dius. Avui dia una pila d'atacs d'ansietat o crisi de pànic, vénen d'això, de voler controlar-ho tot tant com sigui possible i a nosaltres mateixos a la perfecció. Però la perfecció no existeix així que fracassem estrepitosament.

    ResponElimina
  2. D'acord amb la Cerme! Però ajuda comprendre les nostres limitacions.
    Bons reis, Artur!

    ResponElimina