dimecres, 5 de gener de 2011

EL PORT DE CASTELLÓ

En els seus més de cent anys d'història, el Port de Castelló s'ha caracteritzat pel seu creixement continu, en tràfics i infraestructures, i per haver superat amb èxit les diferents transformacions i crisis econòmiques que ha hagut d'afrontar. Impulsat pel tràfic del sector cítric i ceràmic, l'activitat pesquera i esportiva i el polígon petroquímic del Serrallo, ha passat de ser un port menut que vivia d'esquena a la ciutat a convertir-se en una terminal marítima de referència en el Mediterrani, amb una nova dàrsena sud que redobla les seues prestacions i una completa oferta d'oci que li ha fet accessible a veïns i turistes.
La primera pedra per a la construcció del Moll de Llevant que dóna origen al Port de Castelló es va col·locar en 1891, però oficialment el naixement es data en 1902, quan es constitueix la Junta d'Obres del Port.
Els inicis del Port de Castelló estan clarament vinculats a la vocació exportadora de la província. Una vocació que en aquests primers anys la protagonitza fonamentalment el sector de la taronja, que en l'últim quart del segle XIX va experimentar un important auge en els seus enviaments per mar cap als principals mercats europeus.
En 1906 l'enginyer director José Serano Lloberes redacta el Projecte General del Port. Aqueix any es van moure més de 60.000 tones de mercaderies i, en 1912, es van carregar per a l'exportació més de 80.000. La taronja representava més del 80% del moviment anual, però també els enviaments de rajoles procedents de les fàbriques d'Onda van marcar el perfil de les mercaderies més característiques del port en els seus inicis.
a Primera Guerra Mundial (1914-1918) va produir una profunda crisi del tràfic marítim a escala internacional. El nòlit escasseja i no es disposa de vaixells, el que al seu torn incideix negativament en el comerç de la taronja al no tenir eixida la producció. Amb l’armistici el port a poc a poc no només va recobrar la seua activitat d'abans, sinó que es va incrementar, fins a tal punt que en 1923 es van consolidar dues línies regulars amb escala bisetmanal a Castelló. Tal expansió va motivar en els anys 30 la redacció d'un projecte d'ampliació de les instal·lacions portuàries, que contemplava la prolongació de l'escullera de Llevant per a fer operatiu l’avantport una vegada construït el moll transversal. No obstant això, el port encara hauria de superar altra contesa que li va deixar a la vora de la inanició, la Guerra Civil.
En la dècada dels 50 l'enginyer Modesto Vigueras va redactar un altre projecte d'ampliació sobre la prolongació del dic d'abric. Ja en els anys 70 es va fer realitat la dàrsena pesquera i, una vegada culminada la construcció del Moll de Costa, la Llotja es va traslladar al port pesquer, en el seu actual emplaçament.
La decantació del transport de cítrics cap al ferrocarril i la carretera motiva que el port passe una etapa compromesa, d'un incert futur. Únicament la importància creixent que va adquirir la flota pesquera va permetre la supervivència com port pesquer i esportiu, però amb una quasi inexistent activitat comercial.
Aquesta crisi de 1964 es va superar també gràcies a l'activitat de les empreses desballestadores de bucs que van proporcionar ingressos a l'economia portuària. Però només el rellançament derivat de l'impuls de les grans indústries instal·lades en la zona va permetre reviscolar al port. Primer va ser la fàbrica de Fertiberia, que es va instal·lar en la zona nord del recinte, on va poder contar amb una terminal de descàrrega de bucs d’amoníac directament connectada amb les seues instal·lacions. Al llarg dels anys la presència d'aquesta factoria va ser objecte de protestes veïnals, que es van refermar en els últims temps quan ja l'Ajuntament i l'empresa van entrar en negociacions sobre el possible trasllat a altre emplaçament allunyat de nuclis habitats.
No va arribar a consumar-se l'acord subscrit en el seu moment per ambdues parts perquè abans va sobrevenir la crisi de l'empresa i el tancament definitiu del centre de producció del Grau. Castelló havia entrat llavors en un procés d'industrialització que va determinar un creixement econòmic i la creació de noves fonts de riquesa que s'afegien a l'agricultura de la comarca, polaritzada en el cultiu i la comercialització de la taronja.
L'engegada en 1967 de la refineria de petrolis i la consolidació del polígon del Serrallo amb la planta de producció de caprolactama i, posteriorment, la central tèrmica, així com l'espectacular desenvolupament del sector ceràmic, van determinar un nou plantejament de l'economia castellonenca i òptimes perspectives també per al port.
La capacitat inicial de tractament de la refineria era de tres milions de tones anuals, ampliada a quatre milions en 1972 i a sis en 1980. Es va constituir inicialment sota la denominació d’Esso Petrolis Espanyols i va obtenir l'autorització del Ministeri d'Indústria per a construir i explotar a Castelló una refineria de petrolis, connectada amb altra planta industrial per a la fabricació de caprolactama. Els accionistes inicials van ser Exxon Corporation (Esso) i el Banco Español de Crédito (Banesto), al 50% cadascun, si bé Banesto va anar adquirint un major percentatge de les accions fins a 1974, any que es va convertir en una empresa totalment espanyola i va passar a denominar-se Petróleos del Mediterráneo (Petromed).
A l'abril de 1988 es produeix la signatura d'un acord de col·laboració entre Petromed i la multinacional British Petroleum, que va determinar la fundació d'una companyia conjunta, al 50% per ambdues parts i sota el nom de BPMed, per a la comercialització de productes petrolífers a Espanya amb la marca BP. En 1991 la companyia British Petroleum passa a controlar el 92,77% de les accions i en 1994 es constitueix definitivament l'empresa amb la integració de BP Oil Espanya. El naixement i consolidació de la refineria, l'única de la Comunitat Valenciana, va marcar el desenvolupament del Port de Castelló, que té en ella al seu millor client, encara que sense oblidar la creixent activitat industrial del sector ceràmic de La Plana (Onda, L'Alcora, Vila-real…).
Amb el canvi de segle PortCastelló va iniciar un pla director d'expansió i millora d'infraestructures sense precedents, que determinaria el seu posicionament actual. Per a començar, el Port va entrar en el segle XXI obrint les seues instal·lacions a la ciutat, suprimint la barrera històrica que separava el Grau del mar amb noves zones d'oci, la plaça del Mar i Puerto Azahar en el Moll de Costa, incloent una completa oferta de cinemes, restauració, pubs, moda, parc infantil, exposicions, pàrquing i, més recentment, el casino. En paral·lel, el Real Club Náutico de Castellón va renovar i ampliar les seues instal·lacions i es van crear nous amarres esportius amb l'obertura de Marina PortCastelló. Nous serveis que han significat un salt qualitatiu, convertint al port en un focus d'atracció de veïns i turistes i obrint-li noves possibilitats com destinació de creuers.
L'aniversari del centenari del port va servir per a posar la primera pedra de l'ampliació nord del Port de Castelló, que va tenir com resultat la inauguració del Moll del Centenari en 2004, pel qual es van guanyar 300.000 metres quadrats al mar per a obtenir una terminal de càrrega-descarrega de mercaderia general, per primera vegada, amb grues porta-contenidors. Gràcies a una inversió de 117 milions d'euros, el sector ceràmic passava de tenir un moll de descàrrega de granels sòlids a poder exportar directament els seus productes a destinacions de mitjana i curta distància.
Dos anys després, en 2006, es va inaugurar la nova autovia d'accés nord al Port, la CS-22, que donava resposta a una demanda històrica per a connectar el moll de la ceràmica amb la xarxa viària alliberant al Grau de Castelló del trànsit pesant. Una infraestructura clau que va donar pas a la tramitació de nous accessos pel sud, tant per ferrocarril com per carretera, per a pal·liar definitivament el dèficit de comunicacions de PortCastelló en els pròxims anys.
L'últim capítol de l'ambiciós pla de creixement del Port de Castelló que va arrancar amb el nou segle va tenir lloc a l'abril de 2009 amb la inauguració de la nova Dàrsena Sud, que va suposar la major inversió de la seua història: més de 1.000 milions d'euros entre finançament públic i privat. Després de cinc anys de treballs, s'assolien guanyar al mar 217 hectàrees de superfície logística, 3.870 metres lineals de molls i 16 metres de calat. Dos milions de metres quadrats enfront del Polígon del Serrallo (equivalents a 200 camps de futbol), que multiplicaven per deu la superfície del Port per a albergar plantes i centres logístics dels sectors petroquímic i ceràmic amb la previsió de generar 2.000 llocs de treball entre directes i indirectes.Fins al moment, en la dàrsena sud s'han instal·lat, o estan en procés, plantes de tràfic i mòlta de clínker, biodièsel, fertilitzants i de recepció i emmagatzematge de deixalles líquides generades per bucs. La nova terminal suposa ja el principal pol d'atracció per al creixement futur de PortCastelló, cridat a ser una terminal marítima de referència en el Mediterrani.
Per a completar les grans obres d'ampliació de la Dàrsena Sud, en l'actualitat l'Autoritat Portuària està immersa en l'execució d'un dic únic i innovador des del punt de vista tècnic, que tanca la bocana, protegeix al Port de Castelló dels temporals, i al mateix temps, servirà com a reforç en l'oferta d'infraestructures per a l'aposta del port pel tràfic de creuers.

http://www.portcastello.com/va/presentacio/historia.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada