dimecres, 5 de gener de 2011

FALSEJANT EL DESAMOR

La mirava als ulls amb un càlid somriure mentre ella, enroscat el cos i impulsant les cames, capitombava sa delicada figura vora el seu fill Samuel. Junts bevien a glops immensos la felicitat que rajava del particular brollador d’amor i afecte.

El dia va clarejar radiant i van decidir passar el matí en el parc de Central City. Samuel reia i la seua agradable intranquil•litat no era res més que una guisa de joia enfront el fet de passar el matí jugant en el parc en companyia dels seus pares.
John i Carla anaven desemperesint-se en el llit amb besades, carícies i promeses d'amor etern. El soroll sord pel passadís dels peus descalços de Samuel els va posar en alerta i de sobte, sense poder reaccionar, van sentir l'aterratge afectiu del seu fill en el llit. L’ amagatall de braços i abraçades va donar pas a la presa de decisions.
-Sembla que fa un esplèndid dia- exclamà John amb ímpetu precís.
-Hauríem d'aprofitar-ho. Un matí en el Central City pot ser una bona opció.
Carla va assentir, rient entranyablement al costat de Samuel.
Després d'un copiós desdejuni en l' ampla cuina de l'habitatge, John es va disposar a carregar la bateria de la càmera digital fotogràfica mentre Carla mudava i endreçava a Samuel entre continus diàlegs afectius.
El Central City estava tan sol a tres travesses de l'habitatge. El trajecte va ser un passeig agradable, parant en el quiosc de premsa per a comprar el periòdic matinal i un “kínder”, amb regal inclós, per a Samuel.
L'extensa gespa del parc, àdhuc humit, reflectia la frescor i lluminositat de l'esplèndid matí. Molts ciutadans i ciutadanes, no aliens al fet, omplien el paisatge amb la seua presència. Ancians, parelles, matrimonis, fills,… dotaven de colorit i animació l'extens espai vegetal.
John experimentava una incalculable sensació de satisfacció. Mirava a Carla amb la sublim complaença de sentir-se volgut i vessava muntanyes de gaubança en observar la felicitat i alegria de Samuel.
De sobte… la foscor i profunditat de la seua onírica fantasia nocturna va anar esvaint-se, donant pas al món de les tangibles realitats. La llum d'un dia gris i la veu de Carla, van ser el pont cap a la descarnada objectivitat.
-John! - va dir Carla amb veu feble i angoixada- he deixat en el passadís dues maletes amb la teua roba i els teus estris més necessaris. Espere que no faces de la teua marxa quelcom més traumàtic del que és. Ho hem parlat ja moltes vegades i així ho decidírem anit. No desitge comiats i per açò estaré en la cambra de Samuel fins que t'hages anat. Adéu John!
John no va poder res més que mirar-la, deixant rodar per ses galtes el salabrós fluir de les llàgrimes.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada