diumenge, 13 de febrer de 2011

DESIG

M' agafe fortament
al timó del meu vaixell.
No vull deixar-lo solt.
No siga,
que la força de la mar
li vente un colp d'aigua brava
i, de sobte, l'esmicole,
emportant-me a la deriva.

Timoner sentir-me vull
de l'imprevisible destí,
però el mar és traïdorenc
i mai puc fer pensament
de que estic en rumb precís.

El desig i el destí,
no sempre lliguen el cos,
però jo seguisc vogant
junt la força d'un vent
que pentina els cargols
del neguit que m'aturmenta.

Que el solc d'aquest rumb incert,
en aigües de blau joiós,
al final de llarga espera,
tinga arribada a bon port.

Artur

1 comentari: