dilluns, 21 de febrer de 2011

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I INDEPENDÈNCIA CREATIVA

Pareix que, per a determinades persones, només té sentit i valor tot allò que ompli de satisfacció el desig. En cas contrari és considerat inadmissible. En els temps que vivim, aquest tipus de pensaments estan plens d'un agre i pudent desfasament que inunda de crispació i enfrontament l'anhel majoritari d'una convivència pacifica.
És inevitable pensar, doncs, que per a aquestes persones “tot val” o “el fi justifica els mitjans” si amb això aconsegueixen els seus objectius. I aqueixos objectius no donen la impressió d'estar molt d'acord amb els essencials principis de la vida democràtica.
No ha d'existir cap desacord que siga capaç de vulnerar principis tan imprescindibles com la llibertat d'expressió i la independència creativa.
La nostra societat civil, per sort, no està decidida per a vetar res que provinga del pluralisme i la tolerància.
Al contrari, si que s'enorgulleix d'acollir tot pensament, idea,… que puga defendre's o criticar-se amb els arguments de la paraula i el diàleg.

Boicotejar un mitjà de comunicació social (siga el que siga) és una forma de jugar brut amb la democràcia.
Artur

2 comentaris:

  1. Encara queda molt de joc brut... espero que algun dia es pugui jugar democràticament net del tot.

    ResponElimina
  2. Li posaren la traveta
    i caigué llarg, estés...
    La intransigència del pas
    era la prepotència
    Per molt camí que hi hagués
    Ell barrava el pas
    Es sentia amo fins del vent
    Tenia el sol de cara?
    Quan un dia se li posés nùvol
    i arribés la tempesta...
    Caldria bon paraigua...
    Qui sap si ja li havien regalat.
    ................. Anton.

    ResponElimina