dijous, 17 de febrer de 2011

PROGRAMATS. PER A QUÈ?

Tom Kirkwood, gerontòleg de la Universitat de Newcastle, en els seus revolucionaris estudis afirma: “No estem programats per a morir”. Realment és un tant arriscat, en un principi, assumir tal afirmació, però a mesura que vas llegint les seues argumentacions comences a qüestionar-te allò d'una mort programada.
Efectivament, entendre l'envelliment, passa avui per acceptar que no hi ha cap programa per a morir. Examinant a la persona agònica, realment veiem que les seues cèl·lules intenten que el cos seguisca viu. No es rendeix. De fet, certament, alguns òrgans (cor, renyó,…) segueixen vius durant unes hores, fins al punt de sobreviure si s'introdueixen en un cos actiu. Una altra qüestió és que, a mesura que envellim, és més difícil aconseguir sobreviure.

Amb aquests plantejaments submergits en el camp de la ciència, podrà el món eixir airós enfront l'hermetisme de certs postulats emesos des de l'òrbita del pensament metafísic?

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada