dimarts, 15 de març de 2011

APARENÇA DEDUCTIVA

L'experiència ens porta normalment pels lògics camins de la deducció. Certament sembla aconsellable que tota percepció global passe a aqueix segon estadi de l'esmicolament. És una forma d'arribar a la pressuposició pròpia del pensament hipotètic. Però tot el que sembla raonable des del punt de vista de les ciències deductives, no ho és tant quan intentem traure conclusions relacionades amb el comportament humà.
Moltes vegades traiem deduccions errònies, basades en hipòtesis raonables. Açò ens ha de portar a pensar que “les aparences enganyen”.
No sempre la imatge global té molt a veure amb l'aprofundiment particular.

L'aparença deductiva no coneix certeses.

Artur.

2 comentaris:

  1. M'has fer somriure, Artur, no sé pas si hi ha gaires coses que coneguin certeses. Jo crec que no... però està clar que això pot ser també una aparença deductiva. :)

    ResponElimina
  2. No enganyen, simplement aparenten. Què fa Camps, si no? En general, la gent sap que aparenta més que no enganya... i el voten. Evidentment, també hi ha raons que enganyen, per molt lògiques que siguen.

    Salut!

    ResponElimina