dimarts, 29 de març de 2011

CAMINAR: Fugir cap a avant.

Encara que algunes vegades dubtem, no hi ha moment ni raó per a pensar que "tot temps passat va ser millor". Viure dels records pot ser complicat per a l'ànim. Cal saber interpretar i controlar el passat i fins a on hem de comprendre-ho i respectar-ho. Com els solcs en la mar, com el fum en l'aire, tot s'esvaeix i és millor que siga així. Caminar és el present i l'horitzó sempre està davant, mai darrere. Estic convençut que la recerca de la relativa felicitat està en el llunyà horitzó, mai en el llanguir dels solcs.


Encara que fem alguna parada en el camí, és convenient i saludable fugir cap a avant.

Artur.

2 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Sempre endavant. El passat ens ha d'acompanyar, ni fer-nos recular, ni fer-nos aturar.

    ResponElimina
  2. Jo també ho veig així... endavant, el passat per aprendre i seguir endavant.

    ResponElimina