divendres, 11 de març de 2011

DIFUMINAT DESPERTAR

Ha retrunyit l'esgarrifança
en la terra ferma
dels onírics records.
Lluny queden,
-difuminat despertar-
els estàtics mars tropicals,
els plàcids arenals litorals,
les sirenes de sucre bru,
els esmunyedissos peixos de colors.

Llunyanies que necessite
adherides al meu batec.
Delirant paisatge
que, sense parar, invoque.
Obstinació inherent
a la pròpia essència.

En els marges del somni,
vibra el desig.

Artur.

1 comentari: