dijous, 3 de març de 2011

EL MUR: simbolisme irracional

Hi ha poques imatges que destruïsquen amb tanta claredat el concepte de llibertat com el simbolisme d'un mur. Moltes vegades els murs no ens deixen seguir les sengles marcades per la nostra facultat natural d'obrar. "El que és" i "el que ha de ser" moltes vegades es converteix en un xicotet espai murallat on quasi no podem ni respirar. Cada vegada ens aclapara més i no fem res per destruir els immensos murs d'afusellament d'aqueixos lligams i perjuís que tan sols ens condueixen al més fosc desànim.
Si en el silenci de la soledat ens endinsem en la recomanable tasca del pensament metafísic, segurament, arribarem a la conclusió que tenim més força de què imaginem per a destruir els murs, fins i tot, més consistents. La raó no pot estar reclosa o segrestada per cap límit (simbòlic o no). Ací radica, pense, el principal argument d'aqueix valor inqüestionable de l'ésser humà que anomenem llibertat.
Artur.

1 comentari:

  1. Sí, hi ha molts murs. Sempre --o quasi sempre-- artifials, imposats. Em vénen a la memòria el mur de Berlín, per sort ja enderrocat, i el mur invisible, però real, de la Sénia. A veure quan el podrem esborrar. A veure quan el Sénia serà un riu més, com tots, i no pas un mur que separa dues fraccions d'un mateix poble.
    Països catalans sense murs!

    ResponElimina