dilluns, 21 de març de 2011

JA NO HI HA CLAVELLS EN ELS FUSELLS

Una altra vegada retruny
el temut soroll del míssil
ofegant angoixades veus
a les lluentes portes
d'aquesta nova primavera.

Ni dictadors ebris de bogeria,
ni imperialistes àvids de lucre,
són arguments dignes
per a vessar una sola gota
de benvolguda sang innocent.

Ja no hi ha clavells en els fusells,
ni marxes, en pau, cap a la llibertat.
Avui, desvalgudes llàgrimes de sofriment
negaran les goles de la guerra.

I, paradoxes de la vida,
en el meu vivaç jardí,
esclataran capolls de flor,
entretant la sang vermella
va tenyint de fosca mort
el refulgent llindar
del novell estrenat esplendor.

Artur.

1 comentari:

  1. Ho saps dir amb paraules boniques. Jo sóc més pràctic: eliminem els militars d'aquest sofert planeta nostre, o ells el faran desaparèixer. Militars, NO!

    ResponElimina