dimecres, 16 de març de 2011

JAPÓ EN EL COR

Jo vull solcar ton plor
alleugerint, avui, el turment.
Poderós raig que enlluerne,
omplint de vida el sol naixent.

Estendre munts de tendresa
nodrida de sincera estima.

En el jardí de ta essència
llegir mon millor poema.

Compartir el sofriment, capgirar el destí,
oferir-te mon consol
regalar-te novell matí.

Artur.

3 comentaris:

  1. Genial. La tendresa d'aquest poema arriba a límits insospitats. La teua solidaritat es contagiosa. Gràcies per despertar-os a la realitat.
    Elena.

    ResponElimina
  2. Els portem al cor, fa dies... gràcies per expressar-ho.

    ResponElimina