divendres, 25 de març de 2011

A L’OMBRA DE LA MORERA

En aquest agradable equinocci,
a l'ombra de la morera,
vaig deixant cremar el dia
fins que ses darreres brases
em vagen introduint, amb sigil,
en l’argentada foscor
que deixa el capvespre.
I amb morositat,
lluny de mals somnis, engolir
per la retina de l'enteniment
el generós mannà
que amb ansietat procure
-com si fos extrem jorn-
per a mon fràgil record.

Faig profunda recerca
en el vell magatzem
de la maldestra memòria.
Revise el refluir
de l’anyenc aliment
amb calmada pau.

I en mon pertinaç registre
revise antigues conclusions,
amb la motxilla carregada
d'acumulada experiència,
reconstruint el passat
amb comprensió renovada.

Fatigat de records,
a l'ombra de la morera,
vaig regirant moments
en les cendres del passat.

Artur.

2 comentaris:

  1. Un poema preciós.
    Tens molta musicalitat.
    Felicitats!!!

    ResponElimina
  2. Ce trencada-Ç: És un plaure saber que t'agrada la meua poesia. Quan escrivim un poema, entre altres coses, perseguim que el lector/a no li envaïsca la indiferència.

    ResponElimina