dimecres, 9 de març de 2011

TINC UN AFANY

Tinc un afany.
Pretenc desplegar ales.
Noves llums i ombres
que seguisquen assaonant
la terra de mon peculiar
jardí d'esperances.

Som camí!
El passat es perd
amb el trenc d'alba
dels desfullats dies.
Els clarobscurs
seguiran transitant
la inexplicable cadència
de la inexorable realitat.

No hi ha màgics elixirs,
ni vocables de fum.
Solament un equipatge:
una extensa plenitud
d'efímer present.

Artur.

1 comentari:

  1. Endavant, doncs, no hi ha res millor que tenir un afany i portar precisament aquest equipatge que dius. El millor equipatge. M'hi trobo en aquests versos.

    ResponElimina