dimecres, 30 de març de 2011

TON VOLER ÉS AVUI MA VIDA


Ma veu vol ressonar,
embullada vigorosament,
en la cavitat del clarejar
com a brisa suau
en el màgic buit
del profund caragol de mar.

Com si fóra
un fort colp de vida
que s'ensenyoreix generosament
ma desgastada substància,
pretenc esculpir amb aigua i sal
el confiat triomf de l'anhelada esperança.

I mentrestant,
les papallones del desig
seguiran rondant
el prodigi de l'estima
en aquest vèrtex de mar
que ma pupil•la reté
sota un l'inapel•lable criteri:
Ton voler és avui ma vida!

Artur.

1 comentari: