dilluns, 28 de març de 2011

TROBADOR o JOGLAR? La història de sempre.

El joglar manifesta el seu art emulant a Guillermo de Poitiers. Des de la humilitat de l'origen, la veu es torna entreteniment, la comèdia una farsa consentida i la professió una fàbrica de rialles. La infàmia es converteix en art, no per l'art en si, més aviat per la persona. Recitadors d'històries o exaltadors de sentiments: bufons, babaus, farsants,... atributs que disposen els que estan damunt del pont als quals estan sota. És com dir: "deixa'm riure'm d'aquest insensat i respectar el culte procedir del creador de trobes." Per desgràcia, existeixen nombroses raons al llarg de la història per a afirmar que, fins i tot, en l'artístic també s'instal·la la injustícia. Són els esquemes perpetus amb diferents formats: Rics i pobres, senyors i serfs, blancs i negres,... TROBADORS i JOGLARS.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada