dilluns, 18 d’abril de 2011

CLAREJA


Clareja,
la veu cavil·lada de la nit
rep el naixent dia
repleta de propòsits.
Que portarà de nou l'albada
per a llançar al vent,
airejant els motius
dels somiats deliris?
Vigilant, doncs,
espere viure el present
furgant profundament
les entranyes de la vida.

Clareja,...
La flor del taronger
embeu de dolça olor
el pensament.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada