dimecres, 13 d’abril de 2011

COM LA GAVINA...


L'astre rei
va calfant l'aire
d'aquest fresc matí
carregat de blau mariner.
Dispose les ales
per a alçar el vol
sobre les aigües
dels desitjats mars.
La dimensió, a poc a poc,
es transforma en immensitat.
L'espai obert
esclata de cel i mar.
Les ones van i vénen,
el seu harmoniós ritme
acompanya dolçament
el silenciós destí.
Sent immortal ambrosia,
-essència de mon desig-.
Al capdavant, l'horitzó
esclavitza la travessia.

Com la gavina,
solque llunyanies
en l'infinit espai
de mon somni mariner.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada