dilluns, 11 d’abril de 2011

COM S'ESCURÇA EL TEMPS...

Com s'escurça el temps
quan el matí és deler
i la carícia estimada
recorre amable el rostre.
Els núvols passen de pressa,
omplen de vertigen
l'agradable sabor
del complaent moment.
L'aire es beu,
amb profunds glops de passió,
inundant les entranyes
d'inesgotable primavera.
Tot flueix en l'instant,
-saturat cabal-
de la vivència humana
amb traspuada dolçor.
No hi ha laments
d'incomodes sentències.
L'ànim se sent embriac
de complaguts licors.
No hi ha naufragis
ni silenciosa pena
que desdibuixe la nitidesa
de tan plaent obstinació.

Avui el desig pretén frenar,
amb decisió contundent,
el transitar implacable
de l'inapel·lable temps.

Artur.

1 comentari:

  1. Les teves paraules de les quals omples els versos no són buides. Estan ben trobades i creixen amb força com una vela és empesa pel vent.
    Moltes felicitats!! Cada vegada que et llegeixo em reconfortes.

    ResponElimina