dissabte, 2 d’abril de 2011

EL TEMPS S'ENGRUNSA...


El temps s'engrunsa
al meu voltant,
ballant la infinita dansa
de la inexplicable eternitat.
Pretenc, inútilment,
retenir son batec
en la joiosa estona
del present plaent.
I com a peix d'aigua,
se m'escorre en les mans.
No puc aturar
son regular i inexorable pas
-tossuda tasca-
cap a l'indefinit.
No hi ha, per tant,
cap possibilitat explicable
d'assumir el vigent goig
com un avui permanent.

Què efímer és
el continu nàixer i finir
del lliscat moment
que nominem temps!

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada