diumenge, 10 d’abril de 2011

LA INÚTIL ENVEJA


Existeix un "no viure", incrustat en la pell d'algunes persones, que és capaç de crear una desmesurada addicció. És una desvergonya, segons l'efímer de l'existència, perdre el temps fomentant aqueixa tristesa pel bé alié. Alimentar el sentiment desagradable que es produeix en percebre en l'altre alguna cosa que es desitja, és una manera de limitar el nostre creixement personal i omplir d'impediments la relació amb els altres. Patint aquest crebant cabdal, provoquem una barreja d'emocions contradictòries que sols ens condueixen a avivar aqueix trist sentiment de desitjar el que no es té i viure contínuament sota el malèfic influx de les inútils comparacions, desaprofitant així gran part de les nostres energies, desenvolupant aspectes nocius per al nostre subjectivisme.


L'enveja ens despulla de tresors importants com l'empatia, comprensió i solidaritat.

Artur.

4 comentaris:

  1. No et dona l'impressió que el veritable problema de l'humanitat d' avui en dia és la deshumanització del esser humà,la falta d' escrúpols i que el fi justifica els mitjans? No ho sé però cada vegada em va mes gran tota aquesta societat consumista de despropòsits.

    ResponElimina
  2. Ostres! molt bo! veritablement les comparacions són odioses. En aquest món on la competitivitat (la sana i la mal sana) és el pa de cada dia, l'enveja ens treu molt valor humà.

    ResponElimina
  3. Una molt bona reflexió. Del tot inútil, l'enveja, a qui fa més mal és a qui la té... i essent així, em pregunto per que la gent no s'afanya a treure-se-la de sobre.

    ResponElimina
  4. Ostres quina descripció,millor no la podies fer.És meravellosa...

    ResponElimina