dimecres, 6 d’abril de 2011

TERAPÈUTIC MAR

Mar,
en la carícia de les ones,
desitge fondre,
la solitud que avui pretenc
amb la immensitat de ton infinit.
Vull despullar l'ànima
en l'assossec de ta companyia.
No cerque sorollosos dics
ni arribades a ports pretesos.
He deixat ma platja buida
per a endinsar-me en les marees.
Vull la quietud de ta essència,
refugi silenciós,
abisme solitari.
Cerque el baf de ton alè.
I en el temporal desterrament
d' aquest terapèutic mar,
que inquietament invoque,
retornaré, amb la nova alba,
a les costaneres aigües
repletes de peixos de colors.
A la platja amb clars horitzons.
Als ports d'amor inesgotable.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada