diumenge, 24 d’abril de 2011

VIURE SATISFACTÒRIAMENT

Moltes vegades he pensat el dur que ha de ser arribar a aqueix moment proper a la mort i adonar-se llavors del temps perdut i lamentar-se. Les coses que no s'han fet i ens haguera agradat fer.
Segurament ha d'envair un profund sentiment de penediment i tristor. Plaers senzills de la vida, a l'abast de tot mortal, no es van convertir en prioritats. Coses importants van quedar en el camí i unes altres, que no ho eren, van gastar part del nostre temps.
Cada vegada estic més convençut que una vida satisfactòria no la determina el molt que vivim, sinó com ho fem. L'important és la qualitat, no la quantitat.
Arribats a aquest punt, considere que hem d'intentar viure com si cada dia fóra l'últim. D'aquesta forma, segurament, quan el nostre temps arribe a la seua fi, podrem fer un balanç profitós de l'existència.


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada