dilluns, 16 de maig de 2011

AL VOLTANT DE LES ELECCIONS DEL 22 DE MAIG

Cercant una definició vàlida de "democràcia" trobe la següent: "Doctrina política en favor del sistema de govern en què el poble exerceix la sobirania mitjançant l'elecció lliure dels seus dirigents".
Una definició suficientment suggeridora per a reflexionar respecte al seu significat i formular qüestions que posen en dubte el concepte.
És sobirà aquell ancià o anciana que va a votar, sense saber la papereta que algú li ha introduït en el sobre?
És sobirana aquella persona que vota a un determinat partit polític per considerar a un candidat molt competent, honrat, preparat,... i ha d'engolir-se a altres candidats, que van en la mateixa llista, de dubtosa o nefasta consideració?
És sobirà el ciutadà que exerceix el seu dret al vot i després resulta que l'escrutini no és el fidel reflex de neteja en les urnes, ja que han participat persones censades de forma irregular per a decantar el resultat cap a una determinada formació política?
És sobirana la persona que acudeix coaccionada a votar, preparant-li el corresponent sobre, acompanyant-ho i controlant-ho, pràcticament fins a la mesa electoral, perquè no realitze cap canvi?
És sobirà el ciutadà que acudeix il·lusionat a votar amb la papereta d'un determinat partit polític, pensant que el seu programa està ple de bones propostes i després, una vegada aconseguida la representació, no posa en pràctica el promès, sense una explicació ni justificació adequada?
Escolte a nombrosos polítics, en tertúlies radiofòniques i demés, queixar-se de la visió tan negativa que manifesta la immensa majoria de la societat civil sobre la seua comesa, com si el ciutadà sobirà haguera d'engolir, sense denunciar, les irregularitats manifestes anteriorment. Sembla ser que, una vegada obtingut l'escó, cal oblidar-se de qui t'ho ha proporcionat amb el seu vot.
És obvi que no tots ni totes són iguals. Però hi ha realitats i arguments més que suficients per a fer ruboritzar a un sector de la classe política, encara que ells vulguen justificar l’injustificable.
La realitat és la que és i haurem d'exercir la sobirania -esperem que siga la immensa majoria- amb responsabilitat i contundència, intentant que el vot vaja en la direcció que considerem que menys distorsione la definició, ja tant descafeïnada, de “democràcia” i, al seu torn, millor represente l'ideari i les expectatives de cadascú. I defense, sense complexos, la identitat i el benestar del nostre País Valencià.
Jo, de moment, em quede pensatiu i meditabund, pagant religiosament els meus impostos i sense veure la TV3... De fons escolte aquella cançó de Lluís Llach: “No és això companys, no és això, pel que varen morir tantes flors...” i pense en el que és i en el que deuria de ser.



Artur.

1 comentari:

  1. És democràtic el dret al treball i NO ES MORAL la quantitat de diners que es gasten els polítics en fer-se propaganda, quan moltes famílies el necessiten per a alimentar-se.
    Es sobirà que el poble sobirà ixca al carrer a manifestar-se contra aquests polítics que gastaren tant en les passades eleccions i que ens van deixar, entre altres desgràcies, en el paro.
    Es moral que els mateixos polítics tornen a gastar els nostres diners sobirans per a prometre... i prometre... el que no faran?

    ResponElimina