dijous, 19 de maig de 2011

ESTIC INDIGNAT! per açò vaig a votar.

Considere que la millor forma de lluitar, des d'una postura pacífica, contra aquells que demanen perdó per parlar en valencià, que utilitzen en el seu benefici la política i el sufragi popular per a sadollar la seua voracitat i indecència, és acudir en massa a les urnes diumenge que ve, 22 de maig de 2011.
Aquesta vegada no hi ha vot útil que afavorisca el bipartidisme. Aquesta vegada ha de prevaldre el vot progressista èticament correcte cap a aquells que, per la seua trajectòria, honradesa i decència mereixen i poden, des de les institucions, fer de la política un vertader servei a tota la ciutadania. Siga en el poder o en l'oposició.
Cal votar a aquells que consideren l'activitat política com una activitat més del món laboral, amb l'adequat reconeixement i remuneració, però sense privilegis diferenciats pel que fa als altres treballadors.
Es mereixen el nostre vot els que, amb autèntic convenciment, volen treballar per a deixar a les generacions futures un món més just i feliç. Allunyats del poder dels diners. Allunyats de la dictadura dels mercats. Allunyats de "corrupteles" i egoisme.
El bipartidisme ha aconseguit generar un rebuig davant els seus plantejaments, apartats de les polítiques socials, amb retallades importants als menys culpables.
Han preferit utilitzar la democràcia per a seguir alimentant als grans poders neoliberals, amb tot el que açò comporta. S'han posat del costat del “mastodont capitalista”. Per al gruix de la societat civil han quedat les sobres i els letals sacrificis.
Avui necessitem salvar els assoliments democràtics. Hem d'estar atents per a distingir clarament entre opinió pública i opinió mediàtica. Hem de cridar, amb veu forta i decidida, en les urnes, que no anem a permetre que es desdibuixe el vertader significat de la paraula “democràcia”. Per açò és necessari votar, per a expulsar, a poc a poc, de la política a tots aquells que, amb la seua forma de fer i actuar, desvirtuen les expectatives d'una societat que cerca ser i sentir-se feliç.
Avui necessitem polítics que creguen en futures realitats en forma de presents utopies. Que lluiten perquè el dictat dels macro poders econòmics no dirigeixen aquesta necessària nova forma de fer política basada en la justícia social. Una vida més digna i feliç per a totes i tots en un planeta ecològicament respectat.


Artur.

2 comentaris:

  1. Artur, tens tota la raó. Però, on has vist algun polític que aplegui totes aquestes condicions que hi poses? On trobaràs polítics que creguen en futures realitats en forma de presents utopies? Jo més aviat diria que hi ha una sola manera de demostrar a tots aquests mentiders que no en volem saber res, d'ells: ABSTENCIÓ! Que vegin que ningú no els vol, que ja n'estem farts de les seues mentides.

    ResponElimina
  2. Miguel Angel Prades20/5/11 19:58

    Molt bo l’article Artur. M’agradaría un petit comentari des del meu punt de vista. Això que està passant és lògic i possiblement hauria d'haver passat abans. Respon al malestar dels votants, pagans, pencaires, classe mitjana treballadora,aturats ... etc.
    M'agrada molt "DEMOCRÀCIA REAL". Potser hauríem de reflexionar sobre què és democràcia, i possiblement seria una llarga i complexa discussió. Però elque sí se el que no és democràcia.
    NO és democràcia, que els polítics facin els seus plans sobre els problemesde la societat sense tenir en compte a aquesta.
    Com és possible que TOTS els polítics dels partits dominants, estiguin presumeix de tenir la major xarxa d'alta velocitatd'Europa, amb la despesa descomunal que suposa, al mateix temps que es té el descomunal nombre d'aturats?
    És fonamental per a un país aconseguir reduir en 30minuts els llargs recorreguts?. Més podent aconseguir el mateix reduint el nombre de paradesd'alguns dels trens que ja es disposen. Cap d'ells a presentat una política alternativa per a les comunicacions del país, on es vertebraren les ciutats i les comarques, queavui endia s'estan despoblant.
    Tots coneixemles línies ferroviàries desaparegudes els últims anys
    Explicaré una petita anècdota que em va ocórrer fa uns anys. Sortint d'Herbers (crec recordar), hi havia una senyora gran esperant amb bastant fred a la parada de l'autobús i li vaig preguntar que si anava cap a Castelló la podia baixar.
    Molt digna i senzilla em va contestar:
    .- Moltes gràcies, però no. Prefereixo agafar l'autobús, perquè si no el fem servir ensho treuran i és l'únic que tenim.
    Em pregunto si no hi haurà una altra manera de fer política. Els polítics actuen com a nous rics mostrant la casa amb les aixetes d'or.
    El de l'AVE no és més que un exemple. Però hi hauria moltes més preguntes que fer:
    No és una prioritat per a un país la justícia?
    Com és possible que es gastin milionsd'euros en esdeveniments per a la galeria, i els jutjats no tinguin una xarxad'ordinadors connectats i s'acumulin tones de paper?
    Ja que han de legislar i ho fan quan i com els interessa, no és possible legislar perquè companyies com telefònica, no puguin fer un ERE, alhora que reparteixen enormes beneficis entre els seus alts càrrecs?
    Avui mateix Brusseles,ha cridat l'atenció al govern sobre el repartiment de beneficis als bancs i grans companyies espanyoles.
    És una vergonya que el PP i el PSOE, es posessin d'acord per seguir amb els sous vitalicis……
    Els polítics actuen amb prepotència i sense control real. Jo no se exactament lasolució i
    possiblement pertanyi a l'àmbit de la utopia, i potser només en la recercad'ella (la utopia), aconseguirem millorar aquesta democràcia que tant ens ha costat assolir.
    Els polítics actuen amb prepotència i sense control real. Jo no se exactament la solució
    i possiblement pertanyi a l'àmbit de la utopia, i potser només en la recercad'ella (la utopia), aconseguirem millorar aquesta democràcia que tant ens ha costat assolir.
    Per acabar crecque els polítics se presenten com mags que fan miracles, quan crec que la
    missió dels polítics hauria de ser fer reflexionar a la societat sobre els seus problemes i les possibles solucions, amb els pros i els contres. Però aquesta reflexió seriosa no se presenta mai a la societat, tot són anuncis publicitaris buits de contingut. LLUITEM PER LA UTOPIA D'UNA DEMOCRÀCIA REAL

    ResponElimina