diumenge, 8 de maig de 2011

MIQUEL PERIS i SEGARRA: "Jo he vist..."



Jo he vist la fam ser guany de cada dia;
la por i el plor, joguines de l’ infant;
el sol, rodó i daurat, pa del migdia;
la dalla de la Mort, lluna minvant.

Jo he vist florir tothora la rosella
al calcinat rocam del clapissar.
I el calze de la virginal poncella,
rebre un rou verinós, i mustigar.

Ja n’ha vist prou. El bram de la tempesta
rebutja l’esperit que, fugisser,
vol soplujar sa mítica conquesta
sota l’ombrall d’un reflorit roser.

I ací sóc nu rebent de l’estelada,
-dosser espiritat que lluu la nit-,
un bany d’argent fins la novella albada
que faça clar un món enterbolit.

29-maig-1969
(Vull assolir 1969-1970)

Miquel Peris Segarra (Castelló de la Plana, 1917 - Castelló de la Plana, 31 de desembre de 1987) va ser un poeta valencià, un dels més prolífics de la segona meitat del segle XX.
Va començar a escriure a l'edat de quaranta-cinc anys, tot i que abans havia desenvolupar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la Guerra Civil van portar el teatre i altres expressions culturals a les comarques septentrionals del País Valencià. Es declarava admirador de Salvador Guinot i Bernat Artola i va destacar a nivell local des de l'inici de la seua carrera literària, inclinant-se per un estil de caràcter pairalista i sense abandonar el cànon estètic que Joan Fuster qualificaria de «paisatgisme sentimental». No obstant això, en la dècada de 1970 va encetar una línia més intimista amb la producció dels poemaris que han estat considerats com el més reeixit de la seua trajectòria.

1 comentari:

  1. No el coneixia pas. Gràcies per acostar-lo fins aquí. Aquest poema és potent i trasbalsador.

    ResponElimina