dijous, 26 de maig de 2011

VELLA EMPENTA

Arques mig oblidades,
-antic suc jovenívol-
repletes de vella empenta,
vénen dansant,
polsegoses,
com a nata crescuda.

I existeix una morera,
sobre l'ombra de l'estiu,
que en el brancatge acull
sempiterns crits de dignitat
que avui denuncien
atropells i desmesures.

Qui pot dibuixar els somnis
sense remoure els records?


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada