diumenge, 12 de juny de 2011

...I CLAREJA.

...i clareja.
Clareja un cel quasi ras,
buidant, amb assossegada lentitud,
el blau cel,
esquinçat de cert cotó
delimitat d'un perfil
encara ombrívol.
El vent, segurament,
viatja per altres espais.
Avui les fulles
de la vella morera,
que habitualment saluda
aquestes albes poètiques,
no balanceja son delicat cos.

I clareja.
La claredat creix,
la silueta viva
de les muntanyes amigues
saluda l'insomni.
Molt a prop,
el mar serà calmat reflex
de la inevitable visita
d'un nítid astre rei.

I clareja.
En l'infinit desert del temps,
els instants són successió
de silents claredats,
difuminades en l'esbós
de fantasiat llenç,
on va despuntant el dia.

I clareja.
Prop de les ones,
un dia més..., clareja.

Artur.

1 comentari: