divendres, 24 de juny de 2011

L'AVORRIMENT

És cada vegada més habitual, trobar persones que se senten afligides per l'avorriment. Per aqueixa condició de cansament, fàstic, tedi per no comptar amb alguna cosa que ens distraga i divertisca.
Situació que, ens condiciona fins i tot la nostra salut, mentre podem patir les seues conseqüències en forma d'ansietat, dolors, insomni, impotència, sobrealimentació,...
Pensem, erròniament, que l'avorriment se'ns imposa des de l'exterior (societat, família, amics, televisió,...).
En la practica, tot és molt diferent. Nosaltres som els únics responsables, per no saber o no voler reaccionar davant els primers símptomes. Per no utilitzar correctament els nostres propis mecanismes de defensa davant tal situació.
El no saber que fer front determinades situacions equival a constatar que no sabem utilitzar la nostra imaginació.
Per tant, som nosaltres els únics capaços de solucionar el problema. Un problema que no ve de l'exterior, és el nostre interior, la nostra força creativa la que pot evitar la privació i el soscavament del plaure de viure. (Artur).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada