dimarts, 7 de juny de 2011

SÉ D'UN CANT...

Canta!,
que sagnen d'alegria
les campanes vives.
Que el blanc de les cases
il·lumine el riure dels xiquets
jugant en el carrer.

Sé de un cant
on no hi ha silencis,
Una cançó que alimenta alens.
Que fructifica
en el goig dels teus ulls.

Avui el vent
no xafa els records,
ni el temps
és a la inevitable deriva
d'un navili fantasma.
I els meus dits
acaricien el llis niló
de les cordes de guitarra,
per a llançar acords
farcits de tendresa.
Un Olimp de somriures,
brandant rajos d'estima,
cus, sota el sol d'estiu,
l'imperiós vestit de l'edat.

Junt a la calada façana
de la casa del poble mariner,
llance una cançó en les aigües
del ton, avui, joiós ànim.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada