dimecres, 15 de juny de 2011

TA MIRADA SERENA

Avui no vull
que cada vers escrit
siga un viatge molest.
Un vòmit àcid
de sentiment farcit.
No vull anar més lluny
del país de l'afecte.
Un joc de paraules
sense cos de sofriment.

En la llum d'aquesta alba,
sols esbosse el record
d'un centelleig lluminós.
És ta mirada serena,
escanejant el meu cel.

Artur.

2 comentaris:

  1. A vegades s'agraeix tant una mirada serena!

    ResponElimina
  2. Just ahir vaig tenir una d'aquelles mirades que redueixen distàncies. Potser ens separaven uns metres, però la mirada que ens vam fer ens va apropar a tocar. Com a mínim així ho vaig sentir jo.
    No sé si va ser serena o no, però com a mínim, penetrant! :)

    ResponElimina