divendres, 1 de juliol de 2011

DE VEGADES..., LA NOSTÀLGIA ENS VISITA.

De vegades,
quan el pas del temps
és un llarg trajecte recorregut
ple d'infinites brevetats,
la nostàlgia ens visita.
Ens sentim febles
davant sa tremolosa presència.
Llavors,
forcem intel·lectes
pensant que cal créixer
per a seguir vivint.
Ni els presents viscuts
en els més jovials moments,
són arguments suficients
per a sucumbir davant el passat.
La immensitat del viscut
necessita restar, tranquil·lament,
en un lloc de la història.
Encara que, de tant en tant,
els records afeblisquen l'ànim.
Sense amargor ni recel,
deixem seguir el rumb
de l'estrany navili que recorre
el nostre particular oceà.


Artur.

2 comentaris:

  1. La visita de la nostàlgia no ens hauria d'espantar pas, trobo jo. Sovint és dolça, si la volem veure així, per a mi és com recordar allò que és teu i has viscut i ja no t'ho pot prendre ningú. I crec que amb un somriure hem de tornar al present per fer-lo també genaeador de nostàlgies futures.

    ResponElimina
  2. generador, volia dir

    ResponElimina