dilluns, 1 d’agost de 2011

ACOMODE EL DESPERTAR

Després de navegar
els mars onírics,
em trobe estés,
exhaust, en la riba.
El vaivé de les ones
colpeja suaument,
a intervals regulars,
mon desgastat cos.
Com imaginat nàufrag,
renasc, entre escuma i sal,
als esvaïts somnis
de tempestats nocturnes.
Acomode el despertar,
fugint de fantasmes,
vertígens i pors.
La flor del temps,
novament, obri els pètals
a la càlida solemnitat
d'un nou dia.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada