dijous, 11 d’agost de 2011

EN EL CANTÓ DE L'ALBA

En el cantó de l'alba,
on els arpegis de la lluna
van perdent, sense control,
la noctàmbula harmonia,
Ací, novament vull
llançar a l'abisme de l'aurora
els melodiosos acords
del darrer vers somiat.
Sobre les cendres de la nit
renaix de la letargia
el despertar de certeses,
inquietuds, pors i ofrenes.

Guerra i pau del pensament!

I en el trajecte
de la desgastada paraula,
el teu nom, flamant, corona
l'indeterminat clarejar.

Artur.

1 comentari:

  1. Un poema preciós i extramadament delicat i oníric.

    ResponElimina