divendres, 19 d’agost de 2011

EN LA CALMA D'UN NOU CLAREJAR

Abatut,
vagabund i solitari,
en la calma de l'espai,
edifique un nou clarejar
amb les arrapades que les ombres
ha escampat en la pell.
La paraula es dibuixa
sorda en el vital escenari.
Isc, impotent,
dels foscos mons de la nit,
alimentant l'impertorbable ritu
d'una nova punta de dia.
L'enteniment va escorcollant
cúmuls onírics,
que l'alba precipita
en el paper del quadern.
El nou sol d'estiu
renova la claredat,
inundant de certeses,
les doloroses realitats.

Abatut,
vagabund i solitari,
en els jovençans vèrtexs
del rutinari clarejar,
cada vegada,
es fan més incomprensibles
els habituals setges
del planetari estatge.

Artur.

1 comentari:

  1. escrius preciós...la última estrofa m'ha tocat extraordinàriament la meva part vagabunda i noctàmbula, a voltes abatuda, d'altres sense entendre res d'aquesta bogeria rutinària en que es converteix la vida d'aquest planeta

    ResponElimina