dimecres, 3 d’agost de 2011

FUGIR versus SIMPLIFICAR L'EXISTÈNCIA

No hem de confondre les actituds de fugida davant la vida amb els posicionaments en favor de simplificar-la, eliminant de les nostres inquietuds existencials tot allò que no podem explicar per més que li donem voltes a intentar obtenir respostes.
En el primer cas, les pors, dubtes, incapacitats, influències externes,... poden ser fonaments que ens porten a fugir, creant-nos seriosos conflictes existencials.
La seua conseqüència immediata és adoptar una manera de vida sense rumb. Sense un projecte. Sense un camí clar per a aconseguir una meta.
Per contra, en el segon cas estem parlant d'alguna cosa diferent. Estem plantejant un projecte, un rumb, una actitud compromesa. Però intentant canalitzar les nostres energies cap a allò que ens fa créixer com a persones i deixant de costat complicacions absurdes per incomprensibles.
No és el mateix plantejar-se i reflexionar sobre com podem millorar la vida en el planeta, que intentar obtenir una resposta davant, per exemple, el fet de pretendre explicar que hi ha després de la mort.
En el segon cas, segurament, estem entrant en un camp que ens complica la vida. Ens omple de dubtes. I el dubte paralitza. En aquest cas, la reflexió ens porta a mons angoixants i el temps que perdem en açò és un espai que deixem d'utilitzar en altres aspectes que realment poden millorar el nostre disseny vital (tant a nivell individual com a col·lectiu). (Artur).

1 comentari:

  1. No se m'acut res més a afegir a aquesta reflexió. És inspiradora. Gràcies.


    És tan senzill caure a la fàcil trampa de creure'ns més complexos per donar a tot més voltes i deixar d'actuar, de provar, de fer...

    ResponElimina