divendres, 12 d’agost de 2011

POESIA: CARLES SALVADOR (1893-1955)

Volta l’era sobre el trill!
Vés xafant, molent la palla!
No digues tinc blat
si no està nugat
dins la saca.

Aquella amor que tenia
s’ha escapat
per un camí de flor blanca.
No digues tinc blat,
batedor
amador,
si no està nugat
dins la saca.

Res no vull d’aquell amor
i el recordar-lo em fa basca.
Per triar aquest blat d’or
has d’esmicolar la palla.
El sol abrasador
recrema l’esquena tostada.
El trill fa un camí sense fi
i troten les mules si senten la tralla.


Aquella amor
tenia bes i abraçada.
¿Què li mancava, a l’amor,
que es fongué pel camí de flor blanca?

No voldria recordar
i tinc als ulls una llàgrima.
No digues tinc blat
si no està nugat
dins la saca.
Volta l’era sobre el trill!
Vés molent i canta!
No vull cançons d’amor,
vull només moldre la palla.

Allà baix a la Ribera
hi havia un rossí pelat
tres dies que estava mort
i encara menjava blat.

No cantes més, per favor.
Cluixca l’assot, calle el cant.
Els records m’ofeguen, tèrbols.
Volte el trill, barrim-barram;
fem la palla ben menuda
i repleguem prompte el blat,
que allà baix, a la Ribera,
jo tenia un dolç amor:
el vaig creure fonedís
i encara és al cor.

Palla i blat! Blat i palla!
No digues mai blat
si no el tens nugat
dins la saca.


Carles Salvador i Gimeno (València, 1893 - València, 1955), fou un poeta i gramàtic valencià. Exercí de mestre a Benassal (Alt Maestrat). El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, sense gaire èxit.
Fou un dels principals promotors de la normalització ortogràfica al País Valencià. Fou nomenat director de número del Centre de Cultura Valenciana, on ingressà amb el discurs Qüestions de llenguatge (1935). Publicà, aleshores, diversos opuscles gramaticals que foren decisius per a la divulgació de la doctrina gramatical de Pompeu Fabra al País Valencià. També participà en la redacció de les Normes de Castelló. Fou col·laborador habitual del setmanari valencianista Avant.
En la seva producció poètica destaquen Plàstic (1923), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934). Fou també important la seva prosa, tant la narrativa -La Dragomana dels déus (1920), Barbaflorida professor (1930), El maniquí d'argila (1931)- com els assaigs: Elogi de la prosa (1928), Elogi del xiprer (1929), Elogi del camp (1930) i Elogi de la vagància (1937).
Després de la guerra civil, la seva poesia esdevingué més tradicional i austera; publicà Nadal flor cordial (1943), El fang i l'esperit (1951).
El 1951 fundà dins Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Literatura Valenciana i publicà una Gramàtica valenciana (1951). Salvador s'autoanomenava polític de l'idioma i ha estat considerat un precursor del discurs sociolingüístic.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Salvador_i_Gimeno

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada