dilluns, 15 d’agost de 2011

SOMRIURE

Que el sol d'aquest nou clarejar
no marcisca el somiat record
de gaudir el teu lluminós somriure
replet de primavera.
Que no s'oxide
l'argentada evocació,
estremida entre els estels,
de la noctàmbula foscor.
Que repiquen esperances i llums
en la perpètua talaia
del nostre singular reducte,
ofegat de pertinaç usatge.

Vida, foc, llum,...
i el teu somriure.

Artur.

1 comentari:

  1. Aquest "somiat record" em recorda la marca d'Espriu.
    Però malgrat tot, el saps aprofitar molt bé.
    Felicitats!

    ResponElimina