dissabte, 17 de setembre de 2011

EQUIPATGE

Un cos,
esculpit amb l'afilada ratlla
de la llum del dia.
un silenci de pedra,
trencat per la lleugera xiulada
de la suau brisa.
Uns pensaments,
enfonsats en la profunda letargia,
apuntant nou clarejar.
I a l'altre costat de la finestra,
un mar obert a l'horitzó
sense més dimensió
que l'absoluta immensitat.

És l'equipatge
que teixeix les meues albes.
Espais sense veu,
enfitats de reflexos
i lluminós mirall.

Artur.

1 comentari: