dijous, 1 de setembre de 2011

HE VINGUT A L'ALBA NU

He vingut a l'alba nu,
amb els braços estesos,
compartint l'ombra i la carn.
Des dels alts cims
del profund somni,
entre tremoloses carícies,
he baixat prest
a les portes de ta essència.
En sentir-te,
ha florit un mar de tendresa.
L'ancora del meu navili
ha aferrat tota la passió
en el fons de penombra
de tes escruixidores aigües.
I he seguit negant la dolçor
d'aquest anhelat verger,
el teu cos i el meu desig,
sota l'indeterminat lluminós.

Remogut de passió,
he cercat sendes en ta pell
abans que emmudiren les ombres
davant el clarejar del nou dia.


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada