divendres, 23 de setembre de 2011

XICOTET BALANÇ

Des del 15-M fins hui ha transcorregut un espai de temps suficient per a poder fer un xicotet balanç d’allò que s’ha viscut en aquests últims mesos i les perspectives de futur que podem intuir.
En poc de temps el nostre ànim ha solcat les simètriques aigües de l'esperança i la decepció. Hem passat de l’eufòria desmesurada de la resposta ciutadana indignada al més absolut decaïment. Ni tant, ni tan poc.
Hui les aigües equilibren el seu nivell, en vespres d’unes eleccions generals que, segurament, a mesura que s’acosta la data, elevarà, sens dubte, novament el termòmetre de l’esperança indignada.
Però després el nivell de les aigües tornarà a l'estat de normalitat, sense més sorolls que algunes escaramusses reivindicatives que , com sempre, seran aïllades i reconduïdes, amb l’acostumada manipulació dels mitjans de comunicació, a l'estat de letargia reflexiva.
Hi hauran algunes mesures solidàries, però l’essencial continuarà imperant en la societat. L’irrenunciable postura de construir una nova forma de convivència, apartada dels desfasats i criminals postulats del més cruel capitalisme neoliberal, continuarà ocupant l’espai de les esperançadores utopies.
Per això hui, de nou, em qüestione, per què és tan difícil perdre la por i comprendre que un nou orde de pensament és necessari per al futur de la humanitat? Per què la reflexió coherent i solidària no triomfa en les urnes?
Pareix que continua primant això de: “pa per a hui, fam per a demà”. És incomprensible observar com, tossudament, ens acostem, més i més, a un futur d' autodestrucció (Artur).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada