dijous, 6 d’octubre de 2011

AMB EL COR PLOVENT CRISTALLS

Avui navegue
en un oceà immens,
agafat fort al record,
amb el cor plovent
cristalls de nostàlgia.
Una trista alba
plena de paraules silencioses
que volen en el vers
i cremen l'ànima.
Són pensaments ofrenats
a la gènesi d'un nou dia.
Mentre la vida,
per l'instant de l'ombra,
passa imparable.

Artur.

1 comentari:

  1. Em punxen una mica els teus cristalls... dec tenir un matí sensible, malgrat que a mi la nostàlgia normalment no em punxa ni em fa mal... si mai la tinc ja es nostàlgia amiga.

    Entre l'afany i la melangia tot un camí bonic a caminar, Artur. Que tinguis un bon dia!

    ResponElimina