diumenge, 2 d’octubre de 2011

VIURE EN ELS NÚVOLS

En un món frenètic i bastant inhumà com aquest que ens pertoca viure, contínuament ens inculquen tenir els peus en el sòl. Omplir el nostre pensament de realisme. Socialment, ens censuren i desestimen el nostre idealisme i imaginació. No interessen pensaments massa meditats.
Avui tot ha de ser molt concret. Tot ha d'estar al servei d'aqueixa màquina anomenada capitalisme que ens engoleix a tots, sense deixar-nos una escletxa per a la utopia, per a la reflexió crítica d'una manera de vida que cada vegada ens fa perdre més nostra marca personal. Una existència subliminalment manipulada amb la finalitat que el nostre pensament no es perda en imaginatives i esperançadores reflexions que s'aparten de la crua realitat, quan intentem posar els peus a terra.

És tan dolent somiar?. Vaig trobar aquesta frase anònima escrita en la paret del xicotet WC d'un tren de rodalies: "Viure en els núvols no és dolent. El dolent és baixar."

Artur.

2 comentaris:

  1. Fas bé d'avisar-me, Artur! ;)

    No baixaré mai... potser a aquestes alçades de la vida ja no val la pena baixar dels núvols!

    ResponElimina
  2. Potser els que somiem em de pujar als núvols i deixar als hipòcrites al terra, agafats a les àncores del materialisme.

    ResponElimina